Sumar és a punt d’un nou desmembrament. Compromís pensa si sortir o no del grup parlamentari, una decisió que deixaria la coalició de Yolanda Díaz encara més tocada, amb menys pes al Congrés i una imatge de divisió poc estimulant per a l’electorat a l’equador de la legislatura, a menys de dos anys per a les properes generals i amb l’oposició en ple reclamant un avançament electoral. Les converses s’han intensificat les últimes hores per intentar evitar la ruptura.
Compromís arrossega un important enuig des que divendres passat es registrara el pla de treball de Sumar per a la comissió de la DANA al Congrés. La coalició valencianista ha impulsat des del principi totes les iniciatives sobre aquest assumpte i buscava també liderar el disseny de les peticions per als interrogatoris a la comissió. Dins una llarga llista, van proposar el president del Govern, Pedro Sánchez.
Aquest divendres es va produir un tens xoc dins del grup parlamentari perquè gran part de la direcció, en què Moviment Sumar, el partit de Díaz, és majoritari, no acceptava citar al líder socialista. No només perquè entenien que té poc sentit en formar part d’un Govern amb el PSOE, també perquè ho consideraven un error estratègic. Finalment, el grup va presentar un pla de treball però sense llista de compareixents, cosa que va deslligar l’enuig dels valencians.
La coalició va acusar Sumar d’haver-ne comès una deslleialtat. En els últims dies han recordat que l’acord de coalició deixava els assumptes valencians a les mans i no entenen que se’ls hagi tret autonomia d’acció en un assumpte tan important com aquest, la investigació del temporal que es va emportar la vida de 228 persones el 29 d’octubre passat.
Compromís, dividit per la ruptura
Aquesta setmana, els tres partits que componen Compromís han celebrat debats als seus òrgans interns per decidir si es queden o segueixen al grup parlamentari. Més, la formació majoritària i de tall més valencianista, va aprovar per unanimitat sortir del grup parlamentari “per garantir la capacitat de defensar els interessos valencians”. “L’executiva de Més ha reafirmat el seu compromís amb l’estabilitat del govern de coalició de l’Estat, l’aprovació de mesures progressistes i la defensa del programa electoral amb què va concórrer a les eleccions generals”, van indicar en un comunicat. Consideren que Sumar no ha complert l’acord que van firmar fa dos anys per anar junts sobre els temes valencians, i la comissió de la DANA ha estat la gota que fa vessar el got.
no hi ha consens, statu quo“, és la posició que trasllada la formació ecofeminista i que a Sumar confien que s’imposi enmig del caos. grup parlamentari Sumar.
La coalició ha de convocar els seus òrgans de govern, on estan representades les tres branques i dirigents sense filiació, com l’exalcalde de València, Joan Ribó. torna a planejar.
El trauma de l’aliança del 2016
El debat que es lliura a Compromís evoca algunes reminiscències de el que va passar el 2016. Aleshores, després de les eleccions en què Podem i les confluències van treure 69 diputats, Compromís, que havia anat a les eleccions amb els de Pablo Iglesias, sota la marca Compromís-Podem-És el Moment, va decidir no integrar-se al grup parlamentari de l’esquerra confederal i va acabar amb els seus quatre diputats al Grup Mixto.
També en aquell moment l’argument que van donar els valencians tenia a veure amb l’autonomia. Justificaven que el pacte de coalició segellat contemplava la petició d’un grup propi per a l’esquerra valenciana i que Podem havia incomplert la premissa en integrar totes les confluències a un mateix grup de l’esquerra confederal.
També llavors, la decisió d’anar-se’n al Mixt va dividir les faccions del partit, principalment el Bloc (ara Més-Compromís), de Joan Baldoví, que defensava la sortida, ia Iniciativa, amb Mónica Oltra al capdavant en aquell moment.
En aquesta legislatura, Compromís ha donat més avisos a Sumar amb la idea de reivindicar el seu lideratge en les qüestions sobre l’agenda valenciana. Fa pràcticament un any, la coalició va advertir el Govern que trencaria l’acord d’investidura si no tenia en compte el finançament valencià a l’hora de pactar un finançament singular per a Catalunya, que en aquell moment negociava Moncloa amb la Generalitat.
Sumar cerca vies de negociació
Sumar busca vies de negociació des que saltés la crisi divendres passat. Tant la portaveu de Sumar, Verónica Martínez, com altres diputats del grup han apel·lat aquests dies al diàleg per intentar resoldre la crisi. En aquesta mateixa línia s’han pronunciat la mateixa Díaz o el ministre de Cultura i el portaveu de Moviment Sumar, Ernest Urtasun.
El problema de la negociació és que per Sumar acabar cridant Pedro Sánchez és una línia vermella. No només per al partit de Yolanda Díaz, que compta amb deu diputats de 27 al grup, també per a altres formacions com Esquerra Unida.
La prioritat per a la direcció del grup són les víctimes de la DANA. Hi ha algunes veus que s’obren a negociar trucar a ministres del Govern central en una fase més avançada de la comissió, en el cas que s’acordi treballar en algun apartat sobre la reconstrucció dels efectes del temporal, un àmbit en què els socialistes sí que tenen responsabilitats, segons entenen a Sumar.
Però la compareixença de Sánchez, raonen al grup, seria un error estratègic que el que aconseguiria és lliurar la comissió a la dreta, rebentar-la perquè les preguntes sobre la gestió de la DANA acabin en un reguitzell de retrets sobre la causa de Begoña Gómez, del seu germà o del .
Algunes veus consultades per aquest diari creuen que en la crisi que protagonitza Compromís opera una estratègia electoral, amb la coalició valencianista lluitant per donar el sorpàs al Partit Socialista a la Generalitat. Queden com a màxim dos anys per a les properes eleccions i tots els partits comencen a prendre decisions ja en clau electoral.
Les fonts consultades, procedents de diferents partits del grup, confien que la divisió amb què acudeix Compromís a la seva executiva de dilluns acabi decantant la decisió cap al rebuig a la ruptura.“Si aquesta operació acaba en ruptura, quina operació, no?”, es pregunta un dirigent de l’espai que creu que la necessitat que de l’executiva en surti una decisió de consens evitarà la ruptura.
Qualsevol altre escenari seria per Sumar una catàstrofe, una nova garrotada en tot just dos anys de legislatura en què el grup plurinacional ha viscut de tot: de l’escissió de Podem a la sortida d’Íñigo Errejón envoltat d’un escàndol per suposats abusos sexuals. La coalició va arrencar la legislatura amb 31 escons i si Compromís acaba confirmant el seu desafiament es quedaria en 25.
Però el cop seria molt més simbòlic que numèric per a una coalició que es va presentar a les eleccions amb el segell de la unitat per després haver aconseguit un pacte in extrem concorreran sota les mateixes sigles.
D’aquell pacte ja s’han despenjat en aquests dos anys formacions com Proyecto Drago, de l’exdirigent canari de Podemos Alberto Rodríguez, Aliança Verda, de Juantxo López d’Uralde, i sobretot Podemos, totalment enfrontat al lideratge de Yolanda Díaz i des de fa ja diversos mesos en una postura gairebé de oposició. Una nova escissió aprofundiria no només els problemes del grup parlamentari, també de la coalició de partits que s’agrupen al voltant de Sumar i que han mostrat la intenció de mantenir una aliança àmplia d’esquerra per a les properes eleccions generals.
